REFLEXIONS SOBRE LA ISLAMOFÒBIA

La frase de Karl Marx, “la religió és l’opi del poble”, jo no la interpreto en el sentit que els creients s’evadeixin de la realitat que els envolta, sinó que els poderosos la utilitzen per perpetuar els seus privilegis mitjançant lectures interessades dels textos sagrats o de la mitologia.

Jo que sóc ateu, no em molesta participar en actes religiosos entesos com a esdeveniments socials, però si m’arriba a molestar la beateria i la hipocresia.

No crec en les guerres de religió, més bé penso que les guerres (si no totes, la majoria) es fan per qüestions econòmiques, i que la religió s’utilitza com a coartada.

Totes les persones haurien de ser lliures en les seves creences i no haurien de rebre cap pressió social per com les manifesten, sigui en les actituds o en les formes de vestir. El que no s’ha acceptar de cap manera és la imposició, sobre tot, les d’unes creences sobre altres.

A Europa s’està limitant la llibertat de credo a les persones musulmanes. Amb l’excusa de protegir-se del terrorisme “islamista” (que no és altra cosa que terrorisme feixista que utilitza la religió com a coartada), les persones musulmanes es troben criminalitzades. Quan es diu “es que no volen integrar-se”, es vol dir que no vesteixen com els “europeus”, que són refractaris als “valors europeus”, que s’entesten en mantenir les seves creences que no són les “europees”, com si a Europa hi hagués homogeneïtat en el vestir, en els valors i en les creences.

Al nostre país, la majoria de festius tenen un marcat caràcter religiós cristià i catòlic, encara que aquests acostumen a solapar celebracions paganes com ara els solsticis. A les escoles es solen fer activitats relacionades amb festivitats religioses a més de classes de religió. Malgrat això, algunes posen problemes en oferir menjar halal als nens i nenes musulmanes invocant un mal entès laïcisme. Els mossos d’esquadra fan xerrades al professorat perquè aquests vigilin a l’alumnat musulmà per si algú es radicalitza.

Les dones musulmanes amb vel tenen moltíssims problemes per torbar feina, sobre tot assegurada i legal, i sovint acusades de submissió al marit (les que porten niqab o burka, a més, són criminalitzades).

A totes les ciutats, pobles i llogarets hi ha esglésies catòliques (a les ciutats també d’altres confessions), capelles i creus de terme, als cims de les muntanyes ermites i creus, però els centres de culte musulmans tenen molts problemes per establir-se o per tenir permís d’obertura o obligats a traslladar-se a llocs allunyats de les poblacions, com ara polígons industrials.

L’extrema dreta europea i de casa nostra, està airejant la xenofòbia i el racisme atiant les pors de la gent per estigmatitzar a les persones musulmanes i presentar-les com el cap de boc responsable de tots els mals, des de la manca de feina fins les accions terroristes, passant pel deteriorament de la sanitat i l’educació públiques i els serveis socials, acusant-les d’acaparar l’ús d’aquests serveis.

El problema no és que hi hagi més o menys persones musulmanes a casa nostra, el problema és que els governs fan polítiques farcides de racisme i xenofòbia amb l’excusa de frenar l’avens de l’extrema dreta.

Totes les persones, siguin atees, laiques, agnòstiques, creients em de dir prou a aquesta situació, prou a la islamofòbia, prou al racisme i a la xenofòbia. 

Per això és important i necessari el Fòrum Social contra la Islamofòbia i tota mena de racisme, que es durà a terme el proper dia 11 de març, organitzat per Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR). Un fòrum on debatre aquestes qüestions i es cerquin alternatives per fer front al racisme i la xenofòbia.