És terrorisme, no
jihadisme. Els atacs a població civil de París els van perpetrar comandos
fanatitzats per una visió medievalista de l’Alcorà, que res té a veure amb els
milions de persones de tot el món que professen la religió musulmana.
Ens hauríem de
preguntar, quina responsabilitat tenen les multinacionals de la guerra, els
països occidentals que van crear els monstre, les dictadures petrolieres del
Golf que els van finançar?. Quants països han desestabilitzat i empitjorat les
condicions de vida dels seus pobles amb les seves accions bèl·liques?.
Per a l’Occident
ric i “democràtic”, encantat d’haver-se conegut, el musulmà bo és el musulmà
ric, la resta és una xacra social o un perill latent.
Els dolorosos fets
de París estan servint d’excusa per a limitar drets, per acabar de tancar les
fronteres als refugiats de totes les guerres que ells han creat i finançat i
per aprofundir l’odi cap els musulmans.
L’Europa rica, i
“democràtica” (Hongria?), encantada d’haver-se conegut, ha sofert l’atac
assassí dels que ella va contribuir a armar, finançar i donar cobertura
ideològica.
Més de 120 morts i
més de 350 ferits són molts morts i molts ferits. Una tragèdia per ells i les
seves famílies i amistats, i per a totes aquelles persones que rebutgem la
violència com a forma d’entomar els conflictes.
Hem patit molt a
prop allò que milions pateixen diàriament. D’aquí poc tindrem el perfil de cada
una de les víctimes de París. La resta són anònimes i llunyanes però les seves
famílies estan trucant a la porta i els nostres governs ens envolten de tanques perquè no entrin.
Si els mires de
lluny, tots semblen igual. Si t’acostes, tots tenen una vida i una història
individual. Si els dónes la mà, tens un amic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada