El canvi haurà d’esperar, sense perdre el somriure

He de reconèixer que estic trasbalsat. No em faig a la idea de passar altres quatre anys de pèrdua de drets, de deteriorament condicions de vida, de futur incert per els meus fills.

No n’estic emprenyat, estic decebut. No m’ho puc creure que el partit més dretà, el del desmantellament de l’Estat del benestar, de la reforma laboral, el que fica la mà a la borsa de les pensions, el de la corrupció generalitzada, el de la prepotència fatxenda pugui tornar a guanyar les eleccions, amb més vots i més diputats.

El problema de l’esquerra no és que els pobres no votin, és que ha estat incapaç, ja no d’uni-se, sinó de tenir un objectiu comú: derrotar a la dreta. En comptes d’això, s’han embarcat en una lluita per veure qui quedava davant de l’altre. El quítate tú pa’ ponerme yo.

A Catalunya, En Comú Podem es manté com a primera força, tot i perdre més de 80.000 vots, malgrat els atacs dels prucessistes i la seva caverna mediàtica; del transvasament de vots de CDC i d’una part important de la CUP a ERC; del regal del fernandezgate en plena campanya. Podem dir que Catalunya és un país d’esquerres molt diverses que es miren el propi melic. Hauríem de reflexionar tots plegats, com és possible que C’s sigui Cap de l’oposició al Parlament?.

S’obre un temps on les esquerres haurien de repensar les seves aliances, els seus objectius comuns, les prioritats. Posant a les persones i el seu benestar en primer terme; la recuperació de drets socials i laborals; formular una proposta on els catalans i les catalanes puguin decidir sobre la seva sobirania i autogovern; enfortir la democràcia, la participació i la transparència; una política econòmica i fiscal que tingui com a finalitat un repartiment equitatiu de la riquesa; fer una aposta per l’autosuficiència energètica i les energies renovables.

No tot s’arregla amb un somriure, però ajuda. El canvi arribarà si no perdem el somriure; si no perdem la il·lusió; si no perdem el compromís.

“Sigan ustedes sabiendo que, mucho más temprano que tarde, de nuevo abrirán las grandes alamedas por donde pase el hombre libre para construir una sociedad mejor” (Salvador Allende)