ANY NOU, FEINA DIFERENT

Aquest any he començat una nova etapa a la meva vida sindical, després d’anys de sindicalisme de gestió com a responsable de formació i comunicació.

Ara em dedicaré a fer sindicalisme de brega, és a dir, representar als afiliats i afiliades de CCOO en els conflictes entre empresaris i treballadors a les empreses químiques, tèxtils, de vidre i ceràmica, adoberies, i un llarg nombre de sectors afins de les comarques de l’Anoia, Garraf i Alt Penedès.

Espero no defraudar els meus mestres, referents i amics com ara en Quim Gonzalez, únic en sumar sinèrgies i motivar; en Fèlix Moreno, amb la seva lucidesa; d’en Salva López, pel seu pragmatisme; de la Montse Maresme, reflexiva; d’en José Parra, per la seva proximitat i saviesa; d’en Jesús Ribera, per la seva honestedat; de la meva germana Anna, per la seva coherència; i de tants d’altres als que he estat proper, Carlos Ezcurra, Arturo Echevarría, Fernando Justo, Antonio Barbastro, Carlos Chicano (del qual estic creixent amb els seus coneixements)...

Ara inicio una nova vida sindical a primera línea. El meu bateig ha estat el dolorós tancament de l’empresa Cerámicas Sugrañes (Gres Catalán) de Calonge de Segarra. 

És  descoratjador veure que la reforma laboral, en comptes de crear ocupació, ha encoratjat els empresaris què impunement plantegen baixades de salaris, modificacions substancials de condicions de treball, expedients temporals amb l’amenaça d’acomiadaments o tancaments d’empreses, fent pagar als treballadors i treballadores les conseqüències de la crisi o de les seves dolentes gestions dels temps de bonança, sense innovacions, ni inversions i amb unes relacions laborals, molt sovint, basades en el paternalisme.

De cop s’adonen que els seus treballadors guanyen molt i treballen poc i els hi donen la culpa de la mala situació de l’empresa, sense cap autocrítica, sense fer cap referència a la gran diferència salarial entre els gestors de l’empresa i la resta de treballadors i treballadores. Com els nostres governs, culpen als treballadors de cobrar per damunt de les seves possibilitats.

Les grans dificultats per obtenir crèdit dels bancs, l’enorme competència exterior amb costos molt més baixos expliquen algunes situacions però no totes. La mala gestió, la manca de modernització i inversions anteriors, el voler competir amb baixos costos i no amb qualitat, organitzacions del treball matusseres, relacions laborals nefastes expliquen gran part de les dificultats que es troben.

Davant daixò, els treballadors no ens podem quedar només en la resignació o en la resistència. Ens hem de quedar en la proposta, l’acció i la lluita. El sindicat com a força organitzada ha de posar les seves energies i sabers perquè els treballadors i treballadores tinguin propostes, actuïn i lluitin. Perquè sigui així posaré tot el meu empeny.