LA VOLUNTAT D’UN POBLE

La jornada de mobilització convocada per la Confederació Europea de Sindicats ha estat un èxit rotund. Al nostre país, aquesta mobilització es va concretar en la convocatòria de vaga general, pels sindicats i la Plataforma Prou Retallades, que va ser secundada àmpliament arreu de les ciutats i pobles de Catalunya, en contra de les polítiques econòmiques i socials del govern de la Generalitat que estan portant a un gran nombre de famílies al llindar de la pobresa i l’atur.

Aquesta gran mobilització es va organitzar empresa a empresa, sector a sector, poble a poble, ciutat a ciutat. Una preparació que no va comptar, en cap moment, del suport dels mitjans de comunicació i governamentals que va tenir la preparació de la gran jornada de l’11 de setembre d’aquest any que va obligar al govern i al partit que el sustenta a sumar-se, de manera oportunista, al clam del carrer fins el punt de convocar eleccions anticipades on es presenta amb el lema “La Voluntat d’un poble” i el President disposat a ser martiritzat.

El dia després de l’11S va haver profusió de imatges aèries de la “històrica” manifestació. Avui, les imatges de les grans manifestacions sindicals i socials són fetes a peu pla i el govern, i la caverna mediàtica catalana, relativitzen les dades de participació.

Jo vaig ser a les dues manifestacions al passeig de Gràcia. A les dues vaig tenir la mateixa sensació, moltíssima gent. Si amb el passeig de Gràcia i els carrers adjacents plens, hi ha 1,5 milions de persones, quantes menys hi ha amb el mateix passeig i el carrer Bruc abarrotats, sense comptar amb els milers i milers de persones que es van manifestar a la mateixa hora a Tarragona, Girona, Lleida, Sabadell, Terrassa, Vilanova i la Geltrú, Igualada, Vilafranca del Penedès, Tortosa o la Seu d’Urgell?. A partir de quin nombre d’assistència a una gran manifestació aquest govern es fa ressò de la voluntat d’un poble?.

Si a la manifestació de l’11S es va contestar amb la convocatòria anticipada d’eleccions, a les del 14N s’ha de respondre amb un canvi radical de les polítiques econòmiques i de retallades a la sanitat, l’educació i els serveis socials, i amb la convocatòria d’un referèndum perquè la ciutadania es pronunciï sobre aquestes polítiques.