RESOLUCIÓ DE L'ASSEMBLEA D'ICV CONTRA EL RACISME I LA XENOFÒBIA

En els darrers temps estem vivint, de manera continuada i lamentablement amb
major impacte, manifestacions de racisme i xenofòbia que diverses
organitzacions nacionals i internacionals ja han anat denunciant (per exemple
SOS Racisme (2012), Amnistia Internacional (2012); Federación de SOS
racismo en el Estado español (2011), entre altres).

D’una banda, el desmantellament de l’Estat del Benestar sota l’excusa de la
crisi econòmica està afectant especialment les persones en situació de major
vulnerabilitat, entre les que es troben bona part d’elles, persones d’origen
immigrant procedents de països empobrits. Les mesures d’estalvi han afectat
amb molta més intensitat les classes treballadores i mitjanes i han obert una
escletxa entre ciutadans “de primera” i “altres”, han generat clares desigualtats
en l’accés i exercici dels drets fonamentals, alguns dels més evidents, l’accés
restringit a la sanitat pública o la desprotecció de la infància d’origen immigrant
amb taxes de pobresa molt superiors a la resta. Aquestes desigualtats
constitueixen el que s’anomena racisme econòmic.

Podem parlar també de la consolidació del racisme institucional tant per part
del govern de l’Estat com el de la Generalitat, davant una governança que
criminalitza la població segons origen ètnic o nacional. El foment de mesures
d’internament (CIE’s) i expulsió, pressió a les fronteres, batudes dels cossos de
seguretat segons fenotip i pràctiques discriminatòries a administracions
catalanes que, per exemple, dificulten la llibertat de culte, l’accés a protecció
social i que vinculen informes d’estrangeria amb normatives de civisme, són els
exemples més destacats, que normalitzen la discriminació en funció de l’origen
i justifiquen l’ús d’arguments xenòfobs en situacions de competència pels
recursos bàsics entre ciutadans i ciutadanes.

Aquesta realitat crea un context social favorable en el que el discurs que
criminalitza les persones migrades és legitimat i s’accepta l’exclusió social. Es
deixa lloc així no només al creixement de l’extrema dreta, que més enllà de la
seva representativitat institucional, contribueix a normalitzar el discurs xenòfob,
sinó també a què aquest discurs s’estengui i s’accepti en altres partits
tradicionals.

Així doncs, el racisme s’ha deixat de penalitzar amb fermesa entre la ciutadania
i s’està generalitzant un escenari de confrontació que divideix la població en
funció de l’origen enlloc de reaccionar de manera comuna com a classe enfront
l’elit econòmica causant de la crisi actual. No casualment s’ha produït un
augment de casos de racisme social, que afecta en les relacions quotidianes,
essent registrats més confrontacions entre particulars i agressions.
Per això ICV es compromet a:

1. Assegurar la igualtat de drets i oportunitats, així com la cohesió social a
través de la defensa de l’Estat del Benestar i la promoció de polítiques
antidiscriminatòries i d’igualtat de tracte.

2. Defensar l’estat social i democràtic davant L’estat penal. Trencar amb la
visió utilitarista i criminalitzada de les persones d’origen immigrant i
assegurar l’acompliment dels DDHH, exigint a més, el tancament
immediat de tots els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE’s).

3. Rebutjar de forma contundent el discurs xenòfob des de les institucions i
especialment en el discurs públic i mediàtic. Per aconseguir-ho cal
promoure la formació de la militància i especialment de representants
institucionals en matèria d’antiracisme i igualtat de tracte, així com un
posicionament públic decidit davant qualsevol acte o discurs
discriminatori.

4. Promoure i reclamar el desplegament de polítiques de lluita contra el
racisme i la xenofòbia.

5. Donar suport als moviments unitaris que lluiten contra el racisme, el
feixisme i la xenofòbia, com Unitat contra el Feixisme i el Racisme.