ELS INVISIBLES I ELS DRETS HUMANS. TAMQUEM TOTS ELS GUANTÀNAMOS

• Tota persona té drets i llibertats fonamentals sense distinció de raça, color, idioma, posició social o econòmica.
• Tot individu té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat jurídica.
• Els homes i les dones posseeixen els mateixos drets.
• Ningú estarà sotmès a esclavitud o servitud.
• Ningú serà sotmès a tortures ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants, ni se li podrà ocasionar dany físic, psíquic o moral.
• Ningú pot ser molestat arbitràriament en la seva vida privada, familiar, domicili o correspondència, ni sofrir atacs a la seva honra o reputació.
• Tota persona té dret a circular lliurement i a triar la seva residència.
• Tota persona té dret a una nacionalitat.
• En cas de persecució política, tota persona té dret a buscar asil i a gaudir d'ell, en qualsevol país.
• Els homes i les dones tenen dret a casar-se i a decidir el nombre de fills que desitgen.
• Tot individu té dret a la llibertat de pensament i de religió.
• Tot individu té dret a la llibertat d'opinió i expressió d'idees.
• Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífica.

Aquests són alguns drets recollits a la Declaració Universal del Drets Humans. Aquests drets són vigents i abasten a totes les persones que resideixen a casa nostra: Catalunya. A totes?.

Existeix un col·lectiu impermeable a aquests drets, són “els invisibles”, aquelles persones que per necessitats econòmiques o persecució política o per fugir de situacions violentes decideixen establir-se al nostre país de manera “irregular”, es a dir, sense papers.

És un col·lectiu vulnerable per la seva marginació social, al què els drets de ciutadania s’interposen als drets individuals de les persones. Al no tenir la condició de ciutadans no tenen la protecció de l’Estat, que els considera en situació de irregularitat administrativa, el que agreuja la seva vulnerabilitat.

Els treballadors estrangers en situació irregular es troben indefensos davant els abusos de tots tipus, sobre tot els laborals: feines sense contractes; salaris baixos; llargues jornades laborals; desprotecció davant els accidents i malalties professionals, impagaments...; a més de l’arbitrarietat de l’empresari (per dir-ho d’alguna manera) sovint amb connotacions esclavistes que juguen amb la por de ser denunciats. Si l’empresari és imputat per contractació il·legal, sense denúncia prèvia del treballador o treballadora, aquests últims rebran una ordre d’expulsió. Aquesta por els converteix en treballadors submisos i els porta a assumir la seva funció subalterna, prescindibles i desproveïts de qualsevol dret.

L’immigrant, i els sense papers encara més, és el boc expiatori dels desajustos, sobre tot en aquests temps de crisis. Se’ls fa responsables del increment de l’atur, de la saturació dels serveis socials (sobre tot a la sanitat)..., en definitiva, els veiem com una amenaça i com a competidors privilegiats, sense que tinguem en compte que no existeixen per a l’Administració, que no gaudeixen de cap dret, que pateixen arbitrarietats i, molt sovint, s’enfronten al rebuig social i a la marginació.

Aquest any l’hem iniciat amb dues notícies luctuoses que tenen a veure amb aquesta situació: el dia 3 de gener va morir Ibrahima Dyey, d’origen senegalès, mort al barri del Besòs i el Maresme d’un tret disparat per un veí després d’una discussió absurda per un partit de futbol al carrer. Ibrahima feia 3 anys que vivia a Barcelona i estava a l’atur, la seva dona i els seus fills són a Senegal. Ibrahima tenia 32 anys. Els Mossos d’Esquadra van detenir a quatre membres de la mateixa família, un d’ells el presumpte agressor, ordenant el jutge presó provisional sense fiança a dos d’ells i llibertat provisional als altres dos detinguts.

Barri del Besòs i la Marina

El barri del Besòs va créixer als anys 50 i 60 amb una manca total d’equipaments, acollint una part de les onades de immigrants que va haver en aquella època. Encara que, en 2004, es va construir el Parc del Fòrum i les actuacions fetes amb els fons del Pla de Barris, la realitat és que es tracta d’una zona marcada per l’exclusió social i la lluita per l’espai públic. La renda familiar disponible és el 50% de la mitjana de la ciutat i 30 punts per sota de la del Districte de Sant Martí. La població estrangera representa el 24,2% dels residents al barri, 9 punts per sobre de la mitjana del Districte. El col·lectiu d’estrangers més nombrós al barri és d’origen pakistanès, el d’origen senegalès, segons fonts de l’Ajuntament de Barcelona, representa el 0,5% del total de població que hi viu al barri i el 42% d’aquest col·lectiu de tot el Districte.

L’altra notícia es va produir el dia 6 de gener, al Centre de Internament d’Estrangers de la Zona Franca, quan un jove d’origen guineà va morir, sembla ser, per un infart no atès a temps perquè, segons fonts policials, “no hi havia traductor”.

Idrissa Diallo, tenia 21 anys. Va ingressar al CIE de la Zona Franca el 22 de desembre, on compartia cel·la amb 5 persones més, per a ser deportat al seu país. Va arribar en pastera i, després de passar pel CIE de Melilla, va ser traslladat a Barcelona.

Les persones internades als CIE es troben en pitjors condicions que les que ho estan a les presons, tot hi que la majoria són internats per faltes administratives com ara no tenir papers en regla. Són persones privades al dret a la intimitat, a l’assistència jurídica, a la integritat moral i a la pròpia dignitat, segons l’Informe CIE, Derechos Vulnerados, presentat a Màlaga per la xarxa Migreurop amb motiu de la Setmana pels Drets Humans i del Dia Internacional del Migrant.

A la presentació de l’Informe es va destacar “l'escàs o nul control judicial d'aquests centres, les notables deficiències en sistemes d'evacuació i prevenció d'incendis, la designació dels interns per un nombre en lloc de pel seu nom i cognoms i l'absència de càmeres en part de les instal·lacions, que impedeixen fiscalitzar l'actuació dels funcionaris i prevenir activitats il·legals, denunciades en nombroses ocasions per les persones que han passat per aquestes instal·lacions”.

Aquests dos successos són una mostra de la vulnerabilitat, marginació i indefensió que pateixen “els invisibles”. Situació que s’agreuja a les èpoques de crisi com s’ha demostrat en el darrer cicle electoral amb el significatiu increment de vots que han obtingut les organitzacions clarament racistes i xenòfobes i l’assumpció d’una part del seu llenguatge i polítiques per les forces de dretes guanyadores a les eleccions.

 

TANQUEM ELS CENTRES DE INTERNAMENT D'ESTRANGERS!!!
TANQUEM TOTS ELS GUANTÀNAMOS!!!