JO VULL PAGAR IMPOSTOS

Els meus fills, la Sara (17) i el Pau (13), van néixer a un hospital públic després de varis embarassos que no van arribar a terme.  

La meva dona, i jo en menor mesura, va patir cinc anys de proves, controls i tractaments per esbrinar el motiu dels seus parts prematurs. De fet, un dels meus fills va néixer amb menys de 30 setmanes d’embaràs. Aquests cinc anys  ens van apropar molt a la sanitat pública per la seva eficiència i qualitat i, sobre tot, pels seus professionals tan càlids i propers.

Malgrat fer una aposta per l’educació pública, l’escola bressol va haver de ser privada perquè treballaven tots dos (?!). Sé d’algun comerciant que va aconseguir portar-lo a la pública perquè declarava baixos ingressos.

A la primària van anar a una escola municipal on van conviure amb nens i nenes d’orígens molt diversos, amb realitats familiars i socials diferents. L’escola comptava, a més, amb menjador i cuiner propi; dels 3 als 5 anys, el centre, disposava de mainaderes que reforçaven la tasca dels docents. Van acabar aquesta etapa de la seva educació amb uns resultats excel·lents.

Ara estan a l’etapa de Secundària i Batxillerat, també en un centre públic, també amb companys i companyes d’orígens diversos i realitats familiars i socials diferents. El seu rendiment d’aprenentatge segueix sent més que notable.

Per aquestes raons i perquè no vull pagar dos cops, vull pagar impostos. Perquè la sanitat i l’ensenyament públic continuï amb la qualitat i l’eficiència que jo he trobat.

Però també vull que els impostos que pago es gestionin amb eficiència, no només a la sanitat i a l’educació, sinó a tot allò que té a veure amb els drets socials i de ciutadania: per fer polítiques socials per avançar en la construcció d’un món i una societat més justos, cohesionats i equitatius; dret al treball i a un habitatge digne; perquè les lleis socials promulgades en els darrers anys –infància, serveis socials, autonomia personal i ajut a la dependència, acollida i per a l’eradicació de la violència masclista—, i els pactes signats –educació, habitatge, immigració—no es vegin retallats o derogats.

Jo vull pagar impostos encara que no puc deixar de fer-ho ja que tinc una nòmina per treballar per a tercers, però vull que pagui tothom que tingui recursos per a fer-ho, que es castigui severament a aquells que fan trampes a les seves declaracions de renda, a aquells que s’emporten els seus diners a paradisos fiscals.

Vull pagar impostos però no per a rescatar un sistema financer usurer i especulador. No per pagar accions de guerra que es declaren, no per defensar les persones i poblacions, sinó pel control dels recursos naturals del país agredit i els interessos dels agressors. No per mantenir polítiques energètiques que destrueixen el medi ambient i esgoten els recursos naturals.

Vull pagar impostos però no per a mantenir a una classe dirigent que ven la sobirania als mercantilisme.