Ahir vaig participar a l’assemblea del meu barri, al Clot, per manifestar amb la meva presència (precisament ahir, després dels fets del Parlament) el meu suport amb les reivindicacions del moviment del 15M, però vaig sortir molt amoïnat.
Va haver-hi un debat sobre la violència. La majoria d’intervencions anaven en la línia de que l’Estat aplica la violència a través dels seus cossos repressius (policia), altres deien que és legítim defensar-se quan t’agredeixen i d’altres que no es pot equiparar un cop de porra amb el llançament d’una ampolla buida d’aigua. Va ser uns moments d’una certa tensió a l’assemblea i jo vaig preguntar on era la línia que separava una agressió d’una acció violenta, com es graduava això?.Vaig dir que des de molt jove em vaig incorporar a la lluita per les llibertats democràtiques i contra el franquisme, que porto quasi quaranta anys de militància política, que la democràcia que tenim és imperfecta i que l’hem de canviar, que no podem ser ingenus i pensar que les mobilitzacions, siguin més assenyades o menys, podien donar peu a l’actuació d’elements provocadors infiltrats, i l’acció al Parlament reunia totes les condicions perquè així fos.
Durant la meva intervenció vaig ser increpat per una persona gran, asseguda a una cadira i amb bastó, que em va dir “político de mierda”.
No li vaig contestar però em va fer pensar en totes les mobilitzacions, vagues, confrontacions a les quals he participat perquè aquest bon home gaudeixi d’una pensió digna.
Vaig acabar dient que la democràcia parlamentària, amb totes les seves imperfeccions era la meva democràcia, com també ho era l’assemblea a la que estava participant i que m’agradaria que continués sent-lo. Alguns van alçar el braços fent girar les mans.
Us deixo un enllçàs què crec molt interessant "Així no"
Us deixo un enllçàs què crec molt interessant "Així no"
Hola Alfons:
ResponEliminaHe llegit el teu text i el de Joan Herrera i estic plenament d'acord amb tots dos. Ja havíem comentat de la rellevància del moviment dels indignats, però resulta prou evident que l'actuació davant del Parlament va ser un error. No crec, tampoc, que per aquest fet, aquest moviment hagi perdut la seva credibilitat, i la manifestació que es va produir a Barcelona el diumenge 26 de juny en va ser una mostra.
Crec que Iniciativa té un gran repte per seduir part d'aquestes persones que expressen la seva indignació i recolzen mesures que vosaltres fa temps que defenseu. En última instància, el problema ja no és només de crisi a molts nivells (econòmica, social, política...) sinó, sobretot, i és un fet molt alarmant, de credibilitat política. Si fa temps que defenseu moltes d'aquestes mesures, com és que no recolliu en les urnes aquest recolzament que avui dia s'expressa al carrer?
Posats a parlar de referències, com fa el Joan Herrera en el seu escrit, et recomano un petit assaig de Ernesto Sábato, traspassat recentmenta a punt de complir els 100 anys, que es titula La resistencia. Sabato, amb una llarga i intensa experiència en l'activisme polític, defensa en la seva última etapa vital la necessitat de mirar cap a endins i no només cap a enfora per mirar de resistir als mals del món actual. En el moviment dels indignats, sembla que es dediquin a mirar molt cap a enfora i molt poc cap a endins.
Una abraçada ondignada
Amic Antonio.
ResponEliminaSeria un error posar-se a pescar entre els indignats, encara que compartim moltes reflexions i propostes, ja que aquests rebutgen tot allò que soni a intermediació. Altre cosa és de participar en les seves discussions ja que tenim moltes coses a aportar com també per aprendre.
Una cosa que ha posat en evidència el moviment 15M és que hi ha molta gent que vol parlar i parla de política. Fins ara semblava que parlar de política era tabú i ara resulta que ho pots fer amb els veïns de l'escala, amb la família, els amics o, inclús, amb gent que no coneixes.
La veritat es que em vaig reconciliar amb els del 15M després de la gran manifestació del 19 de juny i espero que es consolidi i que obtinguin conquestes de les seves reivindicacions perquè el pitjor que els pot passar es que es converteixin
en "Pepito Grillo".
Hola Alfons:
ResponEliminaAcabo de publicar la foto del pasado jueves en mi blog. No te alarmes, no la versión psicodélica de Josep que ya te habrá enviado, sino la de la terraza de la Torre Rosa.
Un abrazo, chavalote