Fins aquí i més enllà

Això s’acaba.  Després de les merescudes vacances d’estiu, continuo de vacances indefinidament.

S’acaba tota una vida de militància sindical activa a Comissions Obreres i comença altre de nova, però amb el mateix compromís de lluita per la defensa dels drets dels treballadors i treballadores, dels drets socials i també nacionals, i de la justícia i la igualtat.

Una militància que vaig començar als 16 anys en una fàbrica tèxtil, organitzant-me en, les encara il·legals, Comissions Obreres. Organització on he crescut com a persona, on he trobat sòlides amistats i l’amor a la meva dona.

Em porto els meus amics i amigues mortes, i també un munt d’amics i amigues que m’han acompanyat durant bona part de la meva vida, i que seguiran acompanyant-me en aquesta nova etapa.

Tanco aquest Racó del sindicata però continuo amb el mateix compromís que vaig començar, ara fa 43 anys.

Del racó de poesia

ANNA GARCIA GARAY (AN-NA)
Sabadell, 1972. Poeta i escriptora

distància entre dos punts

Tornes a l'ahir durant un instant

per esmenar un avui 

                                                   mal dibuixat.

Malgrat l'ajut de la línia recta,

el camí a recórrer cada cop és més llarg.

I no hi ha dreceres.

                         An_na

Del racó de poesia

75 anys sense Miguel Hernández

Vientos del pueblo me llevan

 

Si me muero, que me muera
con la cabeza muy alta.

Muerto y veinte veces muerto,
la boca contra la grama,
tendré apretados los dientes
y decidida la barba.

Cantando espero a la muerte,
que hay ruiseñores que cantan
encima de los fusiles
y en medio de las batallas.

                         Miguel Hernández

Del racó del sindicata

QUAN NO NOMÉS ÉS LA REFORMA LABORAL

Quedo amb uns treballadors que volen informació sobre l’elecció d’un representant dels treballadors. Ens veiem al carrer perquè no els vegin des de l’empresa.  Tenen por.

M’expliquen  que són uns 10 treballadors i que tots tenen contracte indefinit amb un període de proba d’un any. És a dir, tenen l’espasa de Damocles damunt el cap.

No els apliquen el conveni del sector en el que fa referència a salari, jornada. Tampoc en prevenció de riscos laborals.

Un d’ells va donar un pas endavant i va signar la candidatura. Al presentar-la a l’empresa, el van acomiadar per no superar el període de proba. Després van acomiadar dos treballadors més que van demanar explicacions, un d’ells havia presentat la seva candidatura el dia abans.

El sindicat hauria de donar cobertura a aquests treballadors i resposta contundent a l’empresa per vulneració dels drets laborals i sindicals.