L’allargament de l’edat de jubilació és una proposta injusta i ineficient

L’ampliació de l’edat de jubilació pot tenir efectes immediats en quant a la despesa de la Seguretat social, d’una banda es reduirien el nombre de pensions i, d’altre, la quantia econòmica de les mateixes. Aquesta és la raó per la què el Govern ho planteja, el què no diu és com s’ha de intervenir per a procurar l’augment dels ingressos.

Avui en dia, els treballadors o treballadores de més de 55 anys són considerats vells per ocupar llocs de treball. Veiem com moltes d’aquestes persones són expulsades del mercat de treball, bé sigui incrementant les taxes d’atur o acollint-se a jubilacions anticipades, el que comporta un impacte sobre les seves carreres de cotització i una pèrdua proporcional de la seva pensió de jubilació. Actualment, més del 30% de les noves jubilacions ho fan des de situacions de desocupació i el 10% des de subsidis de majors de 52 anys.

L’augment de l’esperança de vida no significa que la gent es mori més tard, el que ha disminuït és la mortalitat infantil i juvenil. Per altra banda, el viure més anys no vol dir que es visquin més anys amb plenes facultats, ans al contrari, l’edat d’envelliment s’ha avançat en comptes d’endarrerir-se, es viu més anys però amb menys salut. A més, l’allargament de l’esperança de vida va per barris, és a dir, està relacionada amb la classe social a la que es pertany. Per la qual cosa, com diu el professor Vicenç Navarro, s’hauria de prendre com a indicador de la vida potencial el nombre d’anys saludables durant la vida d’una persona, abans i després dels 65 anys, en lloc de considerar els anys de vida que tindrà a partir dels 65.

Segons alguns estudis, l’efecte de l’augment de l’esperança de vida provocarà que en poques dècades es duplicarà el nombre de pensionistes respecte als que avui tenim, i que igualment s’elevarà el nombre d’anys que hauran de cobrar la pensió. És a dir, l’evolució demogràfica ens portarà a tenir que pagar més pensions i durant més temps.

Això per si mateix no faria perillar les pensions futures, sinó un efecte combinat amb factors financers i econòmics. I és sobre aquests on s’hauria de d’actuar de manera determinant amb l’objectiu de incrementar els ingressos del sistema.

De forma prioritària s’hauria d’actuar sobre el mercat de treball procurant un model productiu la competitivitat del qual es basi en el valor afegit que garanteixi salaris suficients per els treballadors i riquesa i benestar per el conjunt de la societat. Per tant, s’haurien d’abordar reformes estructurals a l’educació, la sanitat, la indústria, el sector energètic, etc. I millorar la qualitat i quantitat de l’ocupació.

L’actual taxa d’activitat femenina, 16 punts per sota de la masculina; l’elevada taxa d’atur juvenil, fins un 40%, el desproporcionat percentatge d’abandons prematurs dels estudis, duplicant la mitjana europea, són temes a tractar des d’ara mateix ja que tenen una estreta relació amb la capacitat financera dels sistemes de protecció social.

En resum, es tracta d’acabar amb les ineficiències, però no minorant la despesa en prestacions de jubilació, i en augmentar i consolidar els ingressos. En aquest sentit, allargar l’edat jubilació és una mesura injusta i ineficient.

Podeu obtenir més informació a l’informe publicat per la Fundación 1º de Mayo i la Fundación Sindical de Estudios, realitzat per Carlos Bravo Fernández, secretari confederal de Seguretat Social i Previsió Social Complementària de CCOO, http://www.1mayo.ccoo.es/nova/files/1018/Informe26.pdf