Fa més de 30 anys que l’afiliació a un sindicat no és obligatòria, com passava a la dictadura on tots els treballadors i treballadores venien obligats a afiliar-se al sindicat vertical franquista. És a dir, fa més de 30 anys que els treballadors i treballadores poden decidir voluntàriament afiliar-se o no a qualsevol sindicat i, si ho volen, a crear-ne de nous.
Avui en dia, segons les enquestes d’opinió, els sindicats compten amb un baix nivell de reconeixement social i, a més, s’enfronten a una campanya neoliberal, sostinguda en el temps, on els descriuen com a rèmores a la competitivitat de les empreses, a la flexibilitat del mercat de treball i de la negociació col·lectiva, etc. També els acusen d’estar subvencionats, burocratitzats i entregats a les polítiques dels governs i de la patronal.
Aquestes acusacions es centren en els sindicats majoritaris, precisament els que van convocar una vaga general ara fa un any contra el Plan de Ajuste del govern. Vaga que va tenir un seguiment força important a la indústria, però poca visualització als carrers. Algú es recorda de la vaga general convocada el gener d’aquest any pels sindicats minoritaris i els moviments socials anti-capitalistes?.
El cert és que, malgrat les campanyes de desprestigi dels sindicats, de la voluntarietat a la seva afiliació, els sindicats majoritaris, CCOO i UGT, compten amb més de 2.500.000 persones afiliades i amb un alt grau de representativitat a les empreses on els treballadors i treballadores voten, lliurement, amb paperetes i urnes tancades.
Per la meva feina tinc accés a consultar els resultats de les eleccions sindicals i he analitzat els processos electorals d’unes 60 empreses d’entre 10 i 30 treballadors i treballadores, on aquest any han realitzat eleccions i les he comparat amb els processos anteriors en aquestes mateixes empreses. Les dades més rellevants donen que de 1.074 treballadors i treballadores, amb dret a vot, van participar el 76,6% dels que el 8,5% ho van fer en blanc.
Estic parlant d’empreses molt petites de sectors industrials com ara el químic, el tèxtil, la pell, el vidre i els distribuïdors de gas, benzines, productes farmacèutics i químics. Doncs, el 98,2% dels votants a candidatures sindicals ho van fer a CCOO o a UGT (51,2% i 47% respectivament), mentre que el 0,8% ho va fer a CGT i el 1,1% a agrupacions de treballadors.A les eleccions anteriors, els percentatges no varien gaire. Amb un 25,4% més de plantilla, la participació va ser 1,5 punts superior però, els vots obtinguts pels sindicats majoritaris, van ser 1,5 punts inferiors (53,9% CCOO i 44% UGT), amb menys abstenció (7,4%).
L’afiliació actual a CCOO en aquestes empreses és del 8,5%, o el que és el mateix, només el 24,3% dels votants a CCOO eren afiliats a aquest sindicat.
Si el 24,4% dels treballadors i treballadores no han votat i el 8,5% ho han fet en blanc, què passa amb la resta? Qui els representa?. Dels abstencionistes ja sé qui representa a alguns: la por, el parentiu amb l’empresari, el voler fer mèrits davant l’amo..., altres pensen que aquestes opcions sindicals no els representen. Però, i la resta, els que voten? Es pleguen davant uns sindicats subvencionats, burocratitzats i entregats a les polítiques dels governs i de la patronal?. Alguna persona, amb sentit comú, pot pensar això honestament?.
A l’assemblea del meu barri, nascuda al voltant del moviment 15M, aplaudeixen, de la forma peculiar adoptada per aquest moviment, quan algú carrega contra els sindicats majoritaris per no convocar un vaga general (sovint aplaudeixen a qualsevol discurs demagògic i populista) quan, qui fa aquestes propostes són els mateixos que van fracassar estrepitosament a la convocada el 27 de gener de 2011.
A les empreses la gent vota les candidatures sindicals perquè aquests els representin davant la pressió dels empresaris per incrementar la producció baixant salaris, incrementant la jornada de treball i reduint les plantilles. Qui s’afilia ho fa perquè creu en la força organitzada dels treballadors i treballadores per millor defensar i ampliar els seus drets.
Fem números. A 31 d’agost de 2011, a Catalunya, el 83,9% dels 57.573 representants sindicals elegits a les empreses eren de CCOO o de UGT, la resta de sindicats representaven el 13,8% i les agrupacions de treballadors el 2,3%. A qui no representen els sindicats?
Felicitats pel post i gràcies per difondre la meva presentació al Prezi.
ResponEliminaHola, amic Jose. Vas fer una molt bona i útil treball
ResponElimina¿puedes explicar qué es lo que han hecho estos sindicatos tan representativos en materias como la reforma del sistema de pensiones, el articulado de la reforma laboral o, por no hablar de más cuestiones, los diferentes ataques a los derechos sociales y servicios públicos?
ResponEliminaEn cuanto a la asamblea de tu barrio, que también es el mío, decirte alguna cosa: no es una asamblea nacida en torno al 15M, ya tenía un recorrido anterior y una actividad bastante intensa, por cierto, en ambas convocatorias de huelga general, tanto la del 29S como la del 27E. ¿que tuvo poca visualización en la calle? Supongo que no estuviste ahí para verlo. Y supongo que debe ser también esa peculiar percepción de la realidad que tienes la que te hace soltar ese comentario insultante respecto a la gente que participa de la asamblea que, según dices, "aplaudeixen qualsevol discurs demagògic i populista". Sinceramente, no sé a qué viene tal gratuidad ni qué intención tiene. En cuanto al fracaso estrepitoso de la huelga de enero, creo que lo importante era mostrar un mínimo de dignidad, era decir aquí estamos, somos los que somos, seguimos luchando, seguimos construyendo. En esas seguimos, al menos algunos.
Hola, veí.
ResponEliminaPer problemes de identificació de blogspot no sé el teu nom i t’ha identificat com a Anònim.
En primer lloc, se m’acudeixen un munt de coses que han fet “estos sindicatos tan representativos”, com tu els descrius. Entre d’altres la convocatòria d’una vaga general, el 29 de setembre de l’any passat, contra la reforma laboral, amb una participació molt important (el consum elèctric, per exemple, va baixar un 28,5%) i, abans, el 8 de juny, una vaga de tot el sector públic contra la baixada del 5% dels salaris dels funcionaris. O aconseguir que la reforma del sistema públic de pensions es basés en la flexibilitat i no en l’obligatorietat de l’edat de jubilació.
Dónes per suposat coses que no saps de mi. No entraré a discutir amb tu qui la té més llarga. Vaig estar de piquet des de les 4h del matí, a la zona de la Sagrera, el Clot i Poblenou, per cert, cada qual fa la seva tasca segons les seves possibilitats, mentre uns van patejant els carrers fent soroll, altres impedeixen que obri el centre comercial de Glòries.
Les percepcions personals són tant subjectives com les idees preconcebudes sobre altres. El meu comentari sobre l’assemblea del nostre barri no volia ser insultant, és una “peculiar percepión de la realidad”, tant equivocada o no como les percepcions que tu pots tenir sobre les teves realitats. Segurament vaig generalitzar, i ja se sap què passa amb les generalitzacions, que es perden els matisos. Jo he patit d’aquestes generalitzacions.
Cada un mesura la seva dignitat fins el punt on es troba còmode amb ella. A la lluita i la construcció d’una societat més justa i millor ens continuarem trobant. Espero que, encara que sigui amb diferents percepcions de la realitat, les nostres experiències vitals les continuem posant al servei dels més desfavorits.
No es por problemas de blogspot que salgo como anónimo, sino por propia voluntad.
ResponEliminaSigues sin responderme a cuestiones importantes, más allá de que, efectivamente, CCOO y UGT convocaron la huelga de funcionarios públicos o la del 29-S. Ahí se acaba la historia. Porque tampoco entraremos a valorar las declaraciones de Toxo sobre que convocar la huelga era una "putada", tal cual lo dijo en su momento. Creo que de "putadas" había y hay muchas más y esas son, precisamente, sobre las que no han actuado ni quieren actuar los mismos: ¿qué han hecho o qué están haciendo en la Universidad? ¿y en la sanidad? Dos ejemplos de los miles que hay; frentes, casi los mismos, ¿dónde están?
Sobre las percepciones o, como tú lo expresas, "qui la té més llarga" -no me encontrarás en este tipo de machiruladas, no me van mucho-, mi comentario iba sobre lo que decías de que no tuvo repercusión callejera. Si estuviste haciendo piquetes, verías la repercusión, si estuviste por las calles de la ciudad, verías la repercusión, si estuviste por polígonos industriales del Vallès, verías la repercusión, si estuviste por el Banco okupado (por cierto, desde el 25-S) verías la repercusión, si estuviste en el piquete central, verías la repercusión...
Y supongo que sí, que nos encontraremos. En algunas cosas, momentos y proyectos sí y en muchísimas otras no.
Mira, anònim. A mi m'agrada mirar a la gent als ulls i mentre que em deixis en el desavantatge de no saber a qui m'adreço crec que no val la pena gastar temps en respondre.
ResponEliminaMe encontrarás, casi cada semana, en la asamblea del barrio
ResponEliminaAnònim, què juguem a "donde está Wally"?
ResponElimina