NO ANIRÉ A LA MERIDIANA

Perquè prefereixo que em comptin el 27S més que l’11S. A les eleccions podré expressar, més o menys, la meva posició. A la Diada en comptaran sense cap matís.

Jo no sóc de blanc o negre, jo sóc d’esquerres o dretes amb tota l’ambigüitat que aquests termes tenen avui en dia. Per a mi, allò que és prioritari són els drets col·lectius, entre els quals els nacionals són una part però no la meva prioritat.

Jo poso per endavant la justícia social, l’equitat, la igualtat. Els serveis públics i les polítiques orientades al bé comú. L’accés universal a la sanitat, l’ensenyament i els serveis socials. La lluita contra les desigualtats i la pobresa. El treball digne i de qualitat i pensions suficients per gaudir de la vida. Que tothom pugui portar els seus projectes vitals a terme. 

Jo sóc partidari d’una societat justa governada per gent honesta. On ningú es senti estranger ni discriminat. Una societat financera i ecològicament sostenible. On es persegueixi els defraudadors i corruptes i qui corromp. 

No em molesten la independència ni els espanyols. Em revolten els governs que fan polítiques contràries a tot allò que per a mi és prioritari.

Avui en dia, ni els que s’omplen la boca de independència sense explicar que faran després, ni els unionistes que neguen el dret a decidir, em diuen res.

Aniria a la Meridiana per reivindicar la celebració d’un referèndum amb totes les garanties democràtiques, per decidir sobre la nostra sobirania com a nació. No aniré a un acte sectari per molt massiu que sigui.

Al matí faré dues ofrenes, com els darrers anys. Una, a Rafael de Casanova, no per la persona, sinó pel que representa. Una altra, a Salvador Allende, per la persona i per tot allò que representa.