Les comarques de l’Anoia, el Garraf i l’Alt Penedès, enclotades entre
les muntanyes de Montserrat, el Massís del Garraf i el Sistema Prelitoral
Central i solcades per les conques dels rius Anoia i Foix, travessades per la
Via Augusta, compta amb uns paisatges, paratges i racons extraordinaris, on els
boscos, el mar i les vinyes són un plaer pels sentits i les sensacions a pesar
dels bocins que les cimenteres li fan les muntanyes, dels centenars d’urbanitzacions
que s’enfilen pels vessants, les destrosses al paisatge produïdes per l’asfalt
de les autopistes i autovies que les travessen.
És en aquest entorn on m’he mogut, gairebé a diari, durant un any i mig.
Des de Calaf a Castellet i la Gornal, des de Torrelles de Foix a Vilanova i la
Geltrú. On he fet amistats i he conegut gent honesta i treballadora. Persones
valentes implicades en la defensa i
millora de les seves condicions de treball i les dels seus companys i
companyes.
També he conegut gent amb pors, amb neguits i incerteses en el seu futur.
Homes i dones menyspreats i maltractats a les empreses on treballen, algunes
que, encara treballant, no surten de la pobresa. Sovint en condicions laborals
i ambientals pernicioses. Amb el convenciment que, dins la fàbrica, es fiquen
en un forat negre on es perden drets.
Jo els he parlat d’organització i de sindicat, de reivindicació i lluita,
de negociació i proposta. He fet sindicalisme de brega entre sindicalistes
bregats. He estat al costat d’homes i dones que m’han ensenyat molt d’organització,
sindicat, reivindicació, lluita, negociació i proposta. Que m’han mostrat la
seva coherència, fermesa i compromís en situacions molt dures.
Després d’aquest any i mig, he tornat a la rutina del sindicalisme de
gestió. Ho he fet des de la nostàlgia i amb el “mono” d’estar enmig dels “fregaos”.
Però crec que ara sóc una mica més savi en una organització renovada. Una
organització a la què he dedicat quasi tota la meva vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada