Em miro al mirall i
veig que m’estic fent gran, això no vol dir que sigui vell. Bé, pot ser qui té
menys de vint anys, si em vegi així.
Des de els 15 anys,
ara en tinc cinquanta-sis, milito a Comissions Obreres i, des de els 16 em vaig
organitzar políticament, primer a la Joventut Comunista de Catalunya, més tard
al Partit Socialista Unificat de Catalunya i ara a Iniciativa per Catalunya
Verds. D’esquerres, eurocomunista, ecosocialista..., sempre obert per sumar per
la democràcia i la justícia social.
Estem en un moment
ple d’incerteses però il·lusionant, com a la meva joventut. Abans la lluita era
per la conquesta i consolidació de les llibertats democràtiques, ara per
defensar-les.
La deteriorada
Constitución Española no la vaig poder votar perquè no tenia la majoria d’edat,
però vaig fer campanya per a la seva aprovació perquè suposava una conquesta
democràtica importantíssima.
No he estat mai
nacionalista però sempre he defensat el dret d’autodeterminació. Estic
convençut que Catalunya és una nació i tenim tot el dret a decidir el nostre
futur, com ens relacionem amb d’altres, com ens organitzem i com desenvolupem
la nostra sobirania.
Ara m’emplacen a un
debat que no és el meu, millor dit, no és la meva prioritat. El meu debat, la
meva lluita és sobre a quina societat volem viure, independentment de quina
sigui la seva organització territorial.
En el meu debat, a
la meva lluita, prioritzo el com aconseguim una societat més justa i
igualitària, sense discriminacions; un repartiment de la riquesa més just i
solidari, on pagui més qui més té i qui més contamini; sense pobresa ni
desigualtats; garantir els drets de ciutadania i l’estat de benestar, on
l’educació, la sanitat i els serveis socials siguin públics i a l’abast de
tothom, amb qualitat i eficiència; que la protecció del medi ambient impregni
totes les activitats econòmiques i de reindustrialització; que les condicions
de treball siguin dignes, amb salaris suficients i horaris laborals que
incentivin la conciliació de la vida laboral i familiar o personal; el
facilitar la participació ciutadana directa a la presa de decisions i fomentar
l’associacionisme... En definitiva, una societat democràtica i amb drets, i un
per damunt de tots: el dret a la felicitat.
Per això, defenso
aferrissadament la consulta convocada pel 9N com un dret democràtic, com
defenso els drets socials i econòmics.
I, per si interessa
a algú, el meu vot serà SI a la constitució de Catalunya en Estat propi, i NO a
que Catalunya esdevingui en un Estat independent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada