Sóc federalista i d’esquerres. Ho faig manifest per no quedar-me enrere i
perquè, els meus homònims d’aquí i d’allà, s’animin com jo a sortir de
l’armari.
He signat el manifest “Crida a la Catalunya Federalista i d’Esquerres” (www.federalistesdesquerres.cat),
no el dels 300 que s’ha fet públic aquest cap de setmana, encara que no estic
totalment d’acord en algunes afirmacions que contempla.
El federalisme és
l’acord entre iguals i, avui dia, Catalunya i Espanya no són iguals. Un és una
nació sense Estat, l’altre un Estat que no ha volgut mai reconèixer la seva
pluralitat. Per arribar a un Estat federal cal primer reconèixer l’existència
de diferents nacions i, d’això precisament, la Crida no fa cap referència.
Jo aposto per un Estat democràtic, social i de dret on la democràcia
eixampli les lleis no on les lleis acotin la democràcia. La ciutadania de
Catalunya ha de poder decidir democràticament el seu futur i, si hi ha
impediments legals, aquests s’han d’adequar a clam democràtic.
Catalunya pot ser un nou Estat d’Europa dins d’un Estat federal, per això
és imprescindible que sigui reconeguda abans la seva plena sobirania, sinó que
volen dir quan diuen federalisme?.
Hola Arfonsín:
ResponEliminaSintonizo bastante con la opción federalista, pero reconocerás conmigo que hoy por hoy cuesta encontrar el referente político que haga bandera de ello especialmente más allá del Ebro. Las voces de intelectuales, periodistas y demás no están mal, pero echo en falta voces claras y altas por parte de los políticos de izquierda, ya sean del PSOE (vaya embolao!) o de Izquierda Unida. ¿Alguien de estos últimos se ha expresado claramente al respecto?
Por cierto, hace días que te quería pasar la referencia del artículo que publicó Jordi Gracia (uno de los firmantes del manifiesto que has suscrito) respecto a la posición de Iniciativa en este lío de la independencia y el dret a decidir. Com ho veus, tot plegat?
Un abrazo
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/10/19/catalunya/1350671494_823086.html
Antoñito, el Camborio