QUÈ FEM FINS EL REFERÈNDUM?

 

Avui és l’aniversari de l’assassinat del President Lluís Companys, catalanista, republicà, defensor del treballadors i els desfavorits. Implicat fins a les últimes conseqüències en la defensa de la República i les institucions nacionals de Catalunya.

Res a veure amb el personatge que avui ocupa el seu càrrec, l’Artur Mas. Neolliberal econòmic, defensor d’un Estat que la seva ideologia vol afeblir. Retallador dels drets socials en sanitat, educació i serveis socials, amic dels poderosos, president d’un partit implicat en casos de finançament il·legal i de corrupció. 

Un oportunista que no té cap vergonya en posar-se al cap davant de la marea independentista, quan no ho ha sigut mai, per intentar salvar-se, ell i el seu partit CDC, del creixent malestar de la gran majoria de la societat per les seves polítiques econòmiques i socials, i per escapar-se de l’acció de les múltiples comissions d’investigació obertes en el Parlament de Catalunya sobre membres del seu partit i del seu govern.

Ara se’ns presenta com a candidat de CiU a les eleccions al Parlament de Catalunya, el proper 25 de novembre, dient que a la propera legislatura farem un referèndum perquè la ciutadania digui que vol que sigui Catalunya, però que aquest no es farà immediatament ja que tenim quatre anys per fer-ho. 

I mentre, si guanya les eleccions i és proclamat novament President de la Generalitat de Catalunya? Què serà del 99% dels catalans i les catalanes? Ja s’està veient ara: 1/3 de la població en situació de pobresa; més 100.000 famílies catalanes sense cap ingrés; 22% d’atur; 22% de fracàs escolar; 26% d’abandonament a l’acabar l’ESO; ... 

Artur Mas reclama estructures d’Estat per a Catalunya. I què ha fet amb les que disposem ara? Què està fent a l’educació, l’ensenyament i els serveis socials? És que no són estructures d’Estat? L’única estructura que l’interessa és la d’Hisenda per poder repartir negoci entre els seus, no perquè la societat recuperi els drets socials i de ciutadania conculcats per les polítiques d’aquest govern i del partit que el sustenta.

Què farà si és novament proclamat President de la Generalitat? Marejar a la gent amb la dificultat de posar en marxa la consulta; donar suport, sinó incentivar, les polítiques regressives del PP en el Parlament espanyol; acceptar pèrdues de competències no portant al Tribunal Constitucional els Decrets sobre sanitat i educació; votar a favor de donar més ajudes públiques a la banca i a negocis privats com ara les concessionàries d’autopistes i la privatització dels serveis ferroviaris; continuar donant suport a l’alcalde xenòfob de Badalona; donar peixet als feixistes de PxC a Vic i El Vendrel; ... O sigui, continuant coincidint amb el PP en la defensa dels seus interessos de classe, embolicant-se, un amb la senyera, l’altre amb l’estanquera i, mentre, seguint juntets a la Diputació de Barcelona i a diversos ajuntaments, i que ningú en parli de polítiques econòmiques i retallades socials.

Què cal fer mentre no es convoca el referèndum? Atendre les necessitats bàsiques de la població: pla de xoc contra l’atur, especialment del juvenil; renda mínima per a les persones que no tenen ingressos suficients; defensar l’Estat de benestar; aplicar la dació en pagament; impulsar una fiscalitat justa on els més rics i els qui contaminin més paguin més; continuar amb les comissions d’investigació com ara la del saqueig del Palau de la Música o de les entitats financeres que han fet frau.

I, més enllà de les eleccions i posats a preguntar a la ciutadania, perquè no fem una consulta sobre què n’opina la gent de les retallades socials?