NO CALLEM

El passat 25 de juliol, més de 150 organitzacions i associacions sindicals, socials, professionals i ciutadanes van participar a la Cimera Social, que es va celebrar a Madrid, on es va aprovar una Declaració que exigeix al govern la paralització de les polítiques que arruïnen l’economia, contrauen el consum i trenquen el model de convivència dels darrers 35 anys, així com la convocatòria d’un referèndum per a que la ciutadania es pronunciï sobre les mesures aprovades.

La cimera, a més, va convocar una marxa a Madrid, demà dia 15 de setembre, des de tots els racons de l’Estat per a dir NO a tanta injustícia. Del nostre país sortiran aquest vespre 200 autocars amb 12.000 persones, convocades pels sindicats CCOO, UGT i USOC, que formaran part d’una de les columnes que es manifestaran fins a la plaça Colon on es farà una gran concentració.

L’11 de setembre vaig tenir dubtes fins a última hora de si anar o no, finalment vaig decidir anar-hi com vaig manifestar a l’anterior post. A aquesta marxa no he tingut cap dubte en la meva participació, encara que no podré anar per qüestions personals que no venen al cas, perquè estic totalment d’acord amb l’anàlisi i les propostes de la Declaració de la cimera social.

Demà serà un dia clau a la lluita sostinguda contra les polítiques neoliberals que retallen drets laborals, socials i ciutadans. Polítiques, a més, recentralitzadores que retallen competències i poder de decisió als governs autonòmics. Polítiques portades a terme pel govern de Mariano Rajoy i avalades, sinó apuntades pel govern d’Artur Mas.

Davant el més que previsible rescat econòmic i el dictat de la troika, davant la més que previsible intervenció dels homes de negre per la sol·licitud al Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), és necessari incrementar la pressió social per aconseguir un gir a les polítiques basades només a la reducció de la despesa, retallades en  els serveis socials, la sanitat i l’educació. Cal que els crèdits tornin a les empreses i famílies; cal fomentar la inversió que generi activitat econòmica i productiva, que generi llocs de treball; cal incrementar la càrrega impositiva als que més tenen, als poderosos, a les grans fortunes, als hisendats. Cal perseguir als defraudadors i als evasors de capitals.

Per tot això és important que el conjunt de la ciutadania amb els treballadors i treballadores al cap davant, surtin al carrer a dir PROU, a donar un cop de puny sobre la taula perquè hi alternatives a les polítiques governamentals, tal com faran demà milers i milers de persones secundant la crida de les organitzacions sindicals, socials, professionals i ciutadanes.