dilluns, 9 de gener del 2012

Romuald Grané

Romuald Grané ha mort el diumenge 8 de gener als 88 anys

Militant històric del PSUC i d’ICV va començar la seva militància a les JSUC (actualment era adherit d’honor de Joves d’Esquerra Verda). 

 

Va néixer l'any 1923 a Artés (Bages) i als quatre anys, amb els seus pares i la seva germana, va venir a viure a Sant Martí on la família va obrir una petita drogueria on ell va despatxar. Romuald, lluitador antifranquista i militant del PSUC, va patir en les seves pròpies carns les detencions, tortures, presons i lluites clandestines. A les darreres eleccions municipals va ocupar el número 26 a la llista d'ICV-EUA de Mataró, on va anar a viure amb la Flora, la seva dona que va morir d'alzhèimer, a la residència de gent gran de l'ICASS de l'avinguda Gatassa. Romuald va esdevenir un lluitador incansable per la millora de les residències de gent gran i per la mort digna. També va ser molt actiu a l'Associació de Gent Gran de la Gatassa i va escriure el llibre "Una reflexió sobre la darrera fase".

Com diu el nostre company Pere Nieto: "Sempre fidel als seus principis i sempre discret. De fet al principi no vaig saber que en Romuald era un autèntic històric (no tan sols pels anys de militància sinó per tot el que havia aportat). Era una persona clara, senzilla, que sabia dir les coses, posar en valor a les altres persones i que evitava sempre que podia les confrontacions. A vegades el seu pragmatisme era aclaparador, però tants anys de militància activa i de desfetes li donaven una visió clarivident de moltes coses. Per a la gent més jove que ens incorporàvem a ICV de Sant Martí era tot un referent, sempre actiu, sempre posant a punt el local amb els seus invents i les seves manualitats.".

1 comentari:

  1. Romuald Grané amic meu de facebook, de partit i de vida ens has deixat un buit, un trosset més de la nostra història ha marxat amb la teva pèrdua. Amic afectuós, incansable activista fins els últims dies allà on fossis, convençut en tot el què feies i deies, honest, discret i poc amant dels honors i les cerimònies. el què més recordo de tu eren les teves càlides abraçades, la teva sinceritat i la teva creativitat.
    Mica en mica tots i totes aquelles persones valentes que vareu lluitar per defensar la justícia i la llibertat patint la guerra, les presons o l'exili ens aneu deixant però us portem sempre amb nosaltres com un referent important i un model per a les noves generacions. I tu, Romuald, ets un d'ells i molt important, no t'oblidarem i continuaràs sempre viu en la nostra memòria. Moltes gràcies per haver estat amb nosaltres a Sant Marti tot i quan vivies ja fora de la ciutat i per oferir-nos la teva amistat!

    ResponElimina